El moment de canvi que vivim ens col·loca a tots en una situació d’inseguretat i inestabilitat que no són fàcils de gestionar. Tot s’està transformant ràpidament i molts tenen la sensació que el món es mou sota els seus peus.
Si bé no és fàcil donar receptes universals, perquè cada persona és un univers i ha de recórrer als seus recursos per a tirar endavant en aquesta situació, sí que hi pot haver pistes que ens ajudin a afrontar amb més humor i flexibilitat aquesta circumstància històrica.
Prenguem l’exemple dels surfistes, que aconsegueixen mantenir-se per damunt i fins en la corba de les onades sense que els rebolquin; més, encara: aprofitant el seu dinamisme per a anar endavant.
Pot semblar una cosa una mica superficial
, però aprendre a lliscar físicament en un sòl que es mou, segur que els ajuda a afrontar de la millor manera la vida del segle XXI. Igualment els jovenets que amb els seus monopatins, skateboards i snowboards llisquen en sòls irregulars i volen per l’aire jugant amb l’impuls del pendent. No són esports per a persones grans, però tots en podem aprendre.
Aquí hi ha quatre pistes preses d’aquests fabulosos esportistes que ens poden servir a nosaltres.
1. Conèixer l’entorn. El surfista coneix el mar i el vent. Sap quan pot sortir amb la seva taula i quan convé quedar-se a casa per no arriscar-se inútilment. Cada un de nosaltres ha de conèixer bé el seu món: el seu àmbit de treball, les circumstàncies socials més rellevants, les tendències importants en el camp en què ens movem. Si vivim aliens a les realitats que impacten en el nostre treball, vida personal i entorn, qualsevol onada ens rebolcarà sense que sapiguem per què.
2. Conèixer-se a si mateix. Ho poso en segon lloc perquè és més fàcil conèixer el de fora que el de dins, però cal emprendre aquesta tasca. El surfista sap bé quina mena de taula ha de fer servir perquè sap els seus límits i les seves capacitats. No podem anar per una societat canviant si ignorem les nostres fortaleses i debilitats, les nostres capacitats i aficions. Conèixer-se a si mateix també suposa fer un inventari del que ens agradaria fer i cap a on ens agradaria anar. Això ens dóna fortalesa interior.
3. Exercitar-se i aprendre. El bon surfista s’entrena diàriament. Manté el cos àgil i aprèn noves tècniques de surf. Per a qualsevol de nosaltres és indispensable en el moment actual, estar atents i formar-nos en el que necessitem. Ja s’ha acabat el temps d’estudiar uns anys i aplicar-ho la resta de la vida. No podem instal·lar-nos en el que sabem. Per a aprendre, no necessàriament es requereix fer cursos formals i presencials, perquè hi ha qualsevol mena de formació disponible en la xarxa. Cal mantenir-se flexible.
4. Fixar-nos unes metes. Quan llisca sobre les onades, el surfista aprofita l’impuls per a anar en la direcció que vol. Puja i baixa en zig-zag, però no perd el nord. Si un vol ser una persona amb una certa robustesa interior en la societat tecnocientífica i global, li és indispensable plantejar-se on vol arribar, quines metes vol aconseguir. Tenir uns objectius possibles, encara que siguin ambiciosos, ens farà moure amb més seguretat en l’entorn canviant. Sempre, és clar, revisant les metes en el moment oportú si el vent ens ve en contra.
Aquest símil ens convida a no instal·lar-nos en una estabilitat que ja no existeix; a no posar la nostra confiança on no l’hem de posar. Segurament tots tenim algun recurs personal, alguna fortalesa a la qual recórrer, i molt a aprendre per a seguir el ritme del nostre temps, que probablement és el més accelerat de la història humana.
Leticia Soberón
Psicòloga