Hem de partir del fet que la comunicació és el gran motor de la relació humana i l’oposat és la incomunicació, la presó més dura imaginable, ja que paralitza la vida. És interessant recordar una breu mostra d’algunes descobertes que s’han fet al llarg de la història relacionades amb el fet comunicatiu entre persones.
Els grans invents històrics
La descoberta dels altres: pensem en els humans primitius o en la seva relació amb els animals i amb la natura; no ho recordem habitualment, però a la seva manera ben segur que era vital. El mateix descobriment del foc, que devia servir per a aplegar la gent per al diàleg –vés a saber com es parlaven–, o la roda que servia per a fer córrer carruatges amb menys esforç, o la màquina de vapor, que traslladava més de pressa d’un lloc a l’altre. I, ja més darrerament, l’electricitat, que obria innombrables portes a canvis de costums, per exemple, allargant les hores del dia, a més de promoure una veritable revolució en el món de la indústria i, evidentment, en el món de la comunicació. L’electricitat afavoria una cursa de descobertes que iniciaven una gran etapa que desembocaria, com sabem, en l’electrònica, amb un canvi extraordinari en la societat. Pensem en el telègraf i el telèfon, que tanta novetat van comportar per a la intercomunicació personal. I ja no diguem la ràdio, que llançava la paraula pels aires, i la televisió, que ho feia amb les imatges.
L’electrònica, que obre pas a la informàtica a través dels ordinadors, els xips, la telefonia mòbil… I tants avenços que a cada descoberta provocaven d’entrada un esglai, por o satisfacció. La gent sempre es feia, i es fa, la mateixa pregunta: com s’utilitzarà? Les novetats acostumen a atordir, però cal tenir en compte que tot el que és nou origina infinites novetats. Sovint és més fàcil pensar en els perills que en els beneficis que se’n deriven. Recordem que moltes persones quan agafaven el tren de Barcelona a Mataró, abans anaven al notari a fer testament. En tota novetat, veritablement, sempre hi ha un risc.
Siguem objectius: cada un dels grans avenços de la comunicació ha donat suport a una «nova era», que immediatament s’obria a una altra nova era, que d’una manera o altra promovia uns beneficis que facilitaven i faciliten la comunicació. Algunes d’aquestes novetats feien cruixir les sensibilitats porugues davant el vertigen que comporta l’evolució tecnològica. Sempre sorgeixen dubtes, qüestions, interrogants tant de caire moral com psicològic o físic.
Noves xarxes de comunicació
Inexorablement, avui ens trobem en plena era de les xarxes de comunicació, que vehiculen, amb extraordinària rapidesa, moltes possibilitats comunicatives dins l’anomenada revolució digital o bé també tercera revolució industrial, en què es produeix un canvi tecnològic que passa de la tècnica analògica i l’electrònica a la tecnologia digital. Estem parlant de la segona meitat del segle XX fins avui. Per tant, els avenços digitals obren noves formes de relacionar-se les persones a partir de la sinergia d’infinites descobertes.
Comencen noves formes de trobar-se les persones, de dialogar, de transmetre vivències, criteris i ganes que els altres sàpiguen el que tu ets i fas. Es crea un nou tipus de personalitat influenciada per aquests missatges que arriben d’amics o, fins i tot, de desconeguts que impacten en els receptors. La xarxa possibilita fer nous amics i realitzar projectes i activitats en comú amb una participació d’objectius compartits.
S’inicia una nova pedagogia, potser més anàrquica, però que influeix directament la persona amb un llenguatge que, a vegades, és molt diferent del que utilitzaven els pedagogs, però que té una eficàcia, sovint, discutible. Les immenses possibilitats d’accedir a mitjans informatius, culturals, polítics, econòmics, comercials, investigacions, etc., que s’havien de buscar a les biblioteques o llocs especialitzats, avui és fàcilment accessible a través de la xarxa.
Personalitat Internet
Sorgeix un nou tipus de personalitat que compta d’una manera oberta amb la comunicació a través d’Internet. A les persones adultes, diguem-ne grans, els costa acceptar- ne el ritme, que abasta des de la forma d’escriure, més sintètica –més descuidada sintàcticament i gramaticalment– fins a la manera de concebre la vida. Avui al formador se li obren innombrables i espectaculars maneres d’enriquir la capacitat intel·lectual dels alumnes, tot i haver de comptar amb el fet que la xarxa els suplirà moltes vegades. Com succeïa amb la comunicació telefònica, es produïa una determinada forma d’atendre la trucada, és a dir, la manera com es mostrava l’interlocutor, l’estat emocional, l’espontaneïtat, el to de veu… Això pot emmascarar una realitat. Avui el FaceTime contribueix a superar incògnites: la localització de la persona, l’ambient, el rostre, sens dubte, fa més real l’escena comunicativa.
Nova forma d’entendre la intimitat
Aquells que estan en xarxa i s’obren a la comunicació no acostumen a preocupar-se gaire per la seva intimitat. Abans significava secret, aspectes íntims… Avui és una altra realitat, es posa l’accent en un relativisme personal. La mesura de la intimitat és molt subjectiva, i l’ull digital veu i enregistra molts moments dels ciutadans. Molts donen fàcilment les seves dades: l’adreça electrònica, el número de telèfon, el Facebook…, ja que necessiten un protagonisme i tenen ganes d’explicar les seves idees, preocupacions, fantasies, fer de testimonis del que passa, opinar…, fins i tot a vegades es llancen a fer intervencions agosarades, acusacions, comentaris propis d’investigacions, sovint poc contrastades. L’afany d’opinió pot arribar a formes calumnioses que poden quedar amagades i protegides a partir d’estratègies que fan que es puguin amagar els acusadors, i els acusats no tinguin altre remei que assumir unes conseqü.ncies ben doloroses, ja que queden penjades a la xarxa.
El Veïnat global
El món de la virtualitat cada dia abasta més tots els àmbits socials, és a dir, cada vegada són més les persones enganxades a les xarxes. Això ens recorda aquell pensament que defensava McLuhan quan parlava del Veïnat global; conegut normalment com a Aldea global i que avui s’està complint en gran manera. Un «veïnat» cada dia més ample, en què entrar i «obrir les portes» és tan senzill com clicar un botó. Un «veïnat» sui generis que, a més, implica l’ensenyament virtual que facilita la localització de les persones a través de GPS, tan utilitzat per la policia o pels pares per a controlar els fills. En aquest «veïnat» hi ha tants recursos digitals, que realment empetiteixen de moment el nostre planeta. Avui és a tall d’experiment, però potser algun dia, no sabem quan, s’haurà d’utilitzar per a d’altres planetes o galàxies. No em consta que McLuhan pensés en aquestes conquestes o en un esdevenidor proper.
Josep M. Forcada i Casanovas
jmforcadac@gmail.com