El ressentiment és l’acció de ressentir-se. Sabem que el prefix re-implica duplicació o repetició, però en aquest cas té una connotació negativa. És ben cert que, quan el ressentiment s’instal·la dins la persona, es converteix en llavor d’odi i d’enfrontament amb els altres, amb el passat, amb el present i, fins i tot, amb el futur.
El punt III de la Carta de la Pau, dirigida a l’ONU proposa eliminar els absurds ressentiments que obstaculitzen la pau. I en el mateix punt pregunta: «per què no ser amics i així poder treballar junts per construir globalment un món més solidari i més gratificant per als nostres fills i per a nosaltres mateixos?».
Qualsevol tipus de ressentiment afecta i altera la condició humana perquè d’alguna manera bloqueja l’ésser i provoca conflictes, tensions en les relacions humanes. Hi ha diferents nivells de ressentiments i de diverses tipologies. Els més reconeguts són els ressentiments històrics que provenen de fets anteriors al nostre engendrament, però n’hi ha d’altres que es van generant en el present: l’intergeneracional, l’interreligiós, l’interètnic, els personals, els socials, els polítics, els sexistes… Aquesta realitat ens fa adonar del gran ventall de formes de pensar i actuar que generen actituds negatives.
Constatem que els ressentiments són un obstacle per a la convivència, són una emoció tòxica que perjudica i esclavitza. Són sentiments negatius que no deixen lloc als positius. Això requereix fer un exercici personal de reconeixement per poder actuar de forma coherent i refer tot el que s’ha viscut negativament. L’ésser humà desitja viure d’una manera autèntica des de l’acceptació del que li ha tocat viure i ha possibilitat la seva existència. El gran repte de les persones, del conjunt de la societat i del món globalitzat és poder eliminar els ressentiments.
Els autors Jaume Soler i Maria Mercè Conangla, en el seu llibre Sense ànim d’ofendre proposen que «no és intel·ligent viure arrossegant el pes de les ofenses, perquè ja no es tracta de qui tingui la raó sinó de preguntar-nos on ens ha dut aquesta raó de què presumim. ¿Hem aconseguit gaudir d›un espai interior serè, on pugui créixer l›amor, la tendresa i la creativitat o bé vivim infeliços, desenganyats de nosaltres mateixos i dels altres, ressentits i agressius? Cal alliberar-nos del pes i de la toxicitat de l’ofensa tot recorrent el camí cap al perdó i la reconciliació».
Aquestes evidències sacsegen la persona i fan qüestionar-nos: estem ressentits?, de què?, per què?, com influeixen personalment i socialment aquests ressentiments?, com els arrosseguem?, com els transmetem?, com els identifiquem?, com els gestionem?, com condicionen la felicitat?, com eduquem per a una cultura de la pau
Àmbit Maria Corral
r=”0″ allowfullscreen=”allowfullscreen”>