Leticia Soberón Mainero
Psicòloga i Doctora en comunicació
Foto: creada mitjançant ChatGPT (DALL-E 3)
Data de publicació: 20 de juliol de 2026
Fa temps vaig sentir Rosa María Calaf, extraordinària periodista, afirmar que «ens sentim informats, però només estem entretinguts». Es referia a l’escàs valor autènticament informatiu de molts continguts que consumim, i això que quan ella ho va dir encara no es vivia l’auge de les xarxes socials. Això que s’anomena abusivament ‘informació’ moltes vegades no és res més que continguts d’entreteniment, gairebé sempre catastròfics i negatius, amb format notícies d’última hora.
Vivim en una era en què la informació barrejada amb l’opinió, les ideologies i el bombardeig de continguts mai no dormen. Les alertes de notícies interrompen els nostres moments de pau, els titulars sensacionalistes ens desperten amb un cafè carregat d’ansietat i les xarxes socials amplifiquen cada tragèdia en un bucle constant que no dona treva.
La sobreexposició a notícies negatives genera un fenomen ben documentat: ‘fatiga informativa’. Un terme que sembla tècnic però que es manifesta amb símptomes molt humans: tristesa inexplicable, por al futur, desesperança, i fins i tot una mena de paràlisi emocional. El bombardeig continu de tragèdies ens fa la falsa impressió que el món és un lloc en col·lapse constant, quan en realitat, el progrés i la bondat també passen… només que no fan tant de soroll.
Aquí convergeixen dos elements de diferent naturalesa que afavoreixen la predominança de males notícies, sobre els quals hauríem de treballar com a persones i com a societat:
– El gust generalitzat per les males notícies, els drames i les catàstrofes, per sobre d’això que es poden anomenar ‘bones notícies’, elements d’esperança o pistes de sortida. Se solen donar explicacions de tipus neurològic per explicar que, des de temps remots, a la majoria de la gent li agrada veure espectacles sagnants i terribles (les lluites de gladiadors o entre feres salvatges, les execucions i cremes de persones a les places dels pobles, les notícies truculentes en tot tipus de mitjans de comunicació). Es diu que les estructures cerebrals més lligades a la supervivència fan que l’ésser humà s’estimi més conèixer les amenaces del seu entorn per poder fugir o atacar. I passa precisament això: si s’exposa a aquestes notícies de manera habitual, estarà constantment de manera fugida o atac (estrès).
– La crisi econòmica dels mitjans de comunicació seriosos per sobreviure a l’entorn digital. Fins i tot amb subscripcions dels seus usuaris, els diaris pateixen des del naixement de Google i altres plataformes de continguts, perquè els recursos de la publicitat s’hi han concentrat. Amb l’agreujant que no són responsables d’aquests continguts, els recullen de tots els altres, però no han de donar comptes a ningú. Els és igual si són notícies-escombraries i falsedats, que si és informació de qualitat. Per a aquestes plataformes el més important és mantenir el trànsit que els assegura publicitat, i com més escabroses i espectaculars siguin els titulars, més clics rebran.
Aquesta combinació resulta enormement lucrativa per als qui estan a la cresta de l’onada, i un llast per als qui treballen per una informació de qualitat, contrastada i equilibrada. També per a la ciutadania, aquest conjunt de persones que consumim informació i patim l’anomenada ‘fatiga informativa’.
Què és la fatiga informativa
La fatiga informativa és una reacció cada cop més comuna en un món saturat d’estímuls digitals i notícies constants. Encara que sembli un terme lleuger, els seus efectes són profundament reals:
– Emocionals: tristesa persistent, angoixa, irritabilitat o una sensació difusa de desesperança. És com si cada nova alerta reforcés la idea que no hi ha sortida ni solució possible.
– Mentals: dificultat per concentrar-se, per prendre decisions o fins i tot per recordar detalls. La ment entra en un estat d’alerta crònica, com si sempre estigués esperant males notícies.
– Físics: insomni, cansament continu, tensió muscular o mals de cap. El cos, igual que la ment, sent que mai no descansa.
– Comportaments: moltes persones comencen a evitar la informació del tot, caient en la desinformació. Altres desenvolupen una mena d’addicció al zàping, buscant sense parar continguts heterogenis, com si això els donés algun tipus de control o certesa.
– Socials: es perd la confiança en els altres i les institucions. L’exposició constant a escàndols, conflictes o desgràcies pot alimentar una visió del món injusta i perillosa com a norma. I això deteriora la qualitat de les nostres democràcies.
La fatiga informativa no implica cap desinterès, al contrari: neix de l’excés d’interès i d’una empatia que se sent desbordada. Per això, tenir cura dels nostres límits no és un acte d’egoisme, sinó de responsabilitat emocional.
La responsabilitat de la ciutadania
Informar-se responsablement no vol dir anar-se’n a una illa deserta, llençar el mòbil a les escombraries i apartar-se del món, sinó triar conscientment com i quan obrir la finestra cap a això que anomenem ‘actualitat’. Implica limitar el temps d’exposició a notícies, verificar les fonts i, sobretot, equilibrar les males notícies amb altres que nodreixen l’ànima. Llegir sobre avenços científics, històries de superació o iniciatives socials ens pot recordar que la humanitat és més que les seves catàstrofes.
La por paralitza, però la informació ben dosificada ens pot ajudar. No es tracta d’evitar la realitat, sinó d’impedir que ella ens arrossegui.
Ens informem per estar connectats amb el món, i les més de les vegades aquest mateix impuls ens desconnecta de nosaltres mateixos. Com mantenir-nos informats sense emmalaltir-nos en el procés?
Potser és moment de practicar un nou tipus d’higiene: la higiene mental. Una que ens permeti tancar la pestanya de les males notícies amb la mateixa naturalitat amb què tanquem els ulls per dormir.
Quatre suggeriments per mantenir-se informats i sans
1. Seleccionar bé i donar suport a les fonts d’informació fiables (i tant com sigui possible, plurals). No només llegir o escoltar allò que ens confirma a la nostra bombolla d’opinió, sinó conèixer altres punts de vista. I donar suport al periodisme de qualitat: val la pena aquest desemborsament per enfortir unes empreses informatives tan importants en democràcia. I per suposat evitar compartir notícies sense verificar.
2. Dosificar la informació que rebem. Deixar llargs lapses de dedicació a la vida presencial, al que passa al nostre entorn immediat. No val la pena deixar-nos arrossegar per l’allau informativa, ni tan sols la de qualitat, però encara menys la que és reiterativa i obsessiva que esbudella els problemes fins a convertir-los en carnassa. No hi afegeixen res els comentaris i detalls morbosos quan la informació essencial ja està transmesa.
3. Triar vies d’actuació realistes per a les nostres possibilitats. Un gran desafiament, però en el nostre temps realment podem donar suport a causes justes de manera presencial o a distància. La immobilitat ens estressa, i tot i sabent que la nostra contribució pugui ser petita, ens ajuda a sentir-nos part d’aquell món que es fica per tots els espais digitals i ens interpel·la com a persones.
4. Fer-nos amics del silenci. Pràctiques com la meditació o el ioga ajuden a gestionar un estrès constant que ens emmalalteix. El silenci no només ens restaura les estructures cerebrals. També ens ajuda a aprendre a asserenar el nostre interior, connectar-nos amb nosaltres mateixos, elaborar a poc a poc un punt de vista propi sobre el que passa a la societat i al món.
Si es diu que som allò que mengem, també som allò que veiem i escoltem. Estar informats és necessari en el nostre temps, però distingim bé el que permetem que entri al nostre espai interior i en quina mesura.
Més informació
Aquest article va ser publicat a la Revista RE número 123 de juliol de 2025, que tenia per títol ‘Les pors, les angoixes… el desànim’. Edició en català.