Sòcrates afirmava que l’odi ha de deixar pas a l’amistat. Un principi que pregonava com un dels valors més importants per tot ciutadà. Plató encara deia més, l’amistat és el principi del valor i de totes les virtuts. Els diccionaris, recollint el pensament d’Aristòtil, Sòcrates i Plató, es refereixen a l’amistat com l’afecte pur, desinteressat i recíproc. És una relació social entre iguals fundada en l’estima i en la confiança mútua.
En aquest Sopar ens sembla oportú reflexionar i dialogar sobre aquest tema sense prejudicis, com a contrast davant l’odi, les rancúnies o els ressentiments que abasten des del passat fins al present i que sovint es transmeten a l’entorn familiar, social, polític… La història ha mostrat que una sola guspira d’odi pot encendre un foc que no s’apaga d’una generació a una altra.
Hi ha molts tipus de conflictes que es donen en el món familiar senzillament per no haver-se plantejat fer les paus i d’aquest silenci es generen greus conseqüències. També hi ha actituds racials discriminadores o formes de pensar socialment diverses. El mateix passa en les actituds polítiques que es basen en veure la realitat des de punts de vista dispars. Un gran capítol l’abasten les causes tant religioses com filosòfiques que trenquen comunitats i grups. És cert que la història, la filosofia, la bioètica, la religió… lluiten perquè es ressuscitin els valors propis de l’amistat per vèncer reticències del passat que avui provoquen actituds de desqualificació mútua.
Alguns s’enfronten a aquest plantejament perquè el titllen despectivament de bonisme, quan en realitat és una opció sovint gens fàcil. Es tracta d’aclarir valors o virtuts que pot cultivar qualsevol ciutadà per relacionar-se amb més qualitat. Moltes persones no estan disposades a tractar aquest tema perquè no necessiten amics o els deixa indiferents que la gent no els reconegui ni els valori, fins i tot, els molesta el llenguatge de l’afecte. Es tracta d’un diàleg positiu per enfortir la relació personal. No sempre és fàcil la comunicació amb els altres, això demana un plus de disponibilitat.
El doctor Alfred Rubio descrivia unes condicions per l’amistat, per exemple, que no es pot imposar ni forçar ningú a ser amic, ja que l’amistat és lliure o no ho és realment. Recordava quantes dependències es creen entorn d’una falsa amistat! Ell reclamava la força de superació de tota mena d’egoisme per tal que una amistat no esdevingués mai una compra de sentiments.
En aquest Sopar desitgem descobrir aspectes que ajudin a elaborar aquest bé social perquè s’obrin portes de diàleg i de mediació entre les persones. Si no hi ha amistat, no es pot arribar a entendre que els altres són iguals que tu, que també existeixen i que estan vius i que tenen els mateixos drets i deures. Aprofundir en això no té res de mel·liflu ni d’ensucrat, és una reflexió capaç de superar tants atzucacs que poden produir unes ferides que no hi ha manera de tancar. Cal ser capaços de remirar sense amargor els aspectes negatius o tòxics de les relacions per ubicar-los en el seu corresponent lloc i que no fereixin ni siguin un llast per sentir-se lliure.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
Manuel Fló i Vidal-Ribas
Psicòleg i terapeuta de parella i família
Jordi Giró i Paris
Copresident cristià del GRIC (Grup de Recerca Islamocristiana), Barcelona
Anna Pagès i Santacana
Professora titular de la Facultat Ciències de l’Educació Blanquerna-URL
Natàlia Plá i Vidal
Assessora i acompanyant filosòfica. Membre de la Universitas Albertiana
Moderadora:
Assumpta Sendra i Mestre
Doctora en Ciències de la Comunicació i Humanitats