Sara Canca Repiso
Psicòloga
Foto: Sorkunde Olivares
Data de publicació: 17 d’octubre de 2023
Fa uns dies, vaig assistir a una xerrada sobre Intel·ligència Emocional. La ponent, molt didàctica, ens presentava el circuit necessitat-demanda-satisfacció i ens plantejava la qüestió següent: Per què comencem a expressar-nos, des de la infància, a partir de la necessitat?
Certament, hi ha una diferència entre necessitar, satisfer i demandar, i és difícil de diferenciar. Per exemple, quan un nadó arriba al món, després d’habitar en una esfera inesgotable de recursos, és llençat del cos de la mare. Ha de sortir, se li ha acabat el temps de plenitud, de no necessitar res.
Els éssers humans som éssers mancats, ja que arribem al món sent un amb una altra i aquesta altra ens llança. Així, comença la recerca, el retrobament amb aquesta plenitud de la que venim. El plor es converteix, així, en la primera expressió d’una necessitat, d’una recerca de satisfacció: cerca de ser agombolat, d’escalfor, de protecció i d’aliment. Si el nadó plora, la mare o el pare el bressola, el col·loca en el seu pit i torna a sentir el torrent sanguini, aquell so que li donava seguretat i al qual estava acostumat. Si el nadó plora, els seus progenitors l’embolcallen i troba aquesta temperatura que necessita. Si el nadó plora, li donen llet.
La criatura demana tebiesa, escalfor, protecció, seguretat i atenció, tornar a estar el més proper a aquesta plenitud en què estava. Ens passem la resta de la vida intentant omplir aquest buit. ¿Què és el que ens mobilitza aquesta recerca voraç en què convertim, de vegades, la nostra necessitat? Recerca de tenir, d’adquirir, d’aconseguir que, definitivament, no respon a les necessitats sinó a les demandes.
Si aquest nen o nena pica de peus perquè no li donen la joguina que tant desitja, necessita el que està demanant? No ho necessita, ho demana. Si l’adolescent s’enfada perquè no li compren l’últim model de sabatilles esportives, necessita el que està exigint? La demanda seria més el desig de plenitud, de completesa, de no sentir-se insatisfet.
Així iniciem el nostre procés. Les nostres emocions ens indiquen què és important per a nosaltres. Em recorda la piràmide del psicòleg humanista Maslow, que va classificar les necessitats en una jerarquia amb cinc categories, des de la base: necessitats bàsiques o fisiològiques, necessitats de seguretat, necessitats socials, necessitats d’estima o de reconeixement i necessitats d’autorealització. Aquests nivells, ordenats des de la necessitat més bàsica a la més suprema, ens indiquen que, un cop les persones tinguin cobertes les seves necessitats primàries, pujaran al següent nivell de la piràmide. A mida que vagin satisfent cada nivell, les persones desenvoluparan desitjos més elevats fins arribar a la cúspide de la piràmide. ¿Què mou les persones en la seva manera de comportar-se i per què algunes se senten més satisfetes que altres amb les seves eleccions?
Per prendre consciència de les emocions que sento a cada moment i per desenvolupar la nostra intel·ligència emocional intrapersonal fonamental, l’autoconeixement és imprescindible per saber identificar les emocions agradables i desagradables, que experimentem a la nostra vida en aquest moment i les necessitats a què estan associades. Necessitem sempre allò que desitgem? Confonem les necessitats amb la manera d’accedir-hi?
Freqüentment, confonem les nostres necessitats fonamentals, com pot ser el reconeixement, amb la manera de respondre-hi, per exemple, les felicitacions per la feina feta. Pot ser que per a mi sigui important que reconeguin els èxits laborals i, tanmateix, el meu superior no em felicita. Com puc cobrir aquesta necessitat? La mateixa pregunta ja em mou a trobar la clau: descobrir, en altres àmbits de la meva vida, fora del que és laboral, que puc trobar estima en alguna activitat que domini, que em resulti satisfactòria i enriqueixi aquesta forma de coneixement.
Les nostres emocions també ens parlen dels nostres valors, de les direccions de vida que donen sentit a la nostra existència, del nostre ikigai, el secret japonès que fa que et llevis cada matí amb energia i entusiasme. Quan combines allò que realment estimes, amb allò que se’t dona bé, per allò que et pagarien i allò que el món necessita, trobes el teu propòsit, una passió per a tota la vida, per viure més i millor.