Fotografia: Esther Borrego
Data de publicació: 26 d’octubre de 2026
L’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar el dimarts 6 d’octubre del 2026, en el Recinte Modernista de Sant Pau, la conferència per tractar el tema titulat en forma de pregunta: Cap on ens porta la Intel·ligència Artificial?,a càrrec d’Enric Madrigal, Consultor Empresarial & IA i fundador d’entre2mons, des d’on acompanya empreses i professionals a incorporar la intel·ligència artificial com una nova capacitat que ens obliga a repensar la manera de treballar i d’organitzar-nos. Va iniciar la seva conferència fent un relat històric des del 1800 fins a l’actualitat a través dels diferents avenços científics que han sorprès la humanitat, i que anomena l’Efecte Wow!
El 1800, amb la revolució científica del telescopi, la popularització de la impremta, la màquina de vapor, la navegació de precisió. El 1900, amb el ferrocarril, el telègraf, el telèfon, l’electricitat, el motor de combustió. El 1950: l’automòbil, l’avió, la ràdio, els antibiòtics. El 1980: el microprocessador, la televisió en color, els satèl·lits, l’aviació a reacció. El 2004: l’ordinador personal, Internet i el web, el correu electrònic, el telèfon mòbil, Google, la fotografia digital. El 2020: smartphone, les xarxes socials, el núvol, GPS, videotrucades. El 2026: la IA Generativa, generació d’imatge i vídeo realista, programació assistida, agents d’IA, models multimodals. El que denota que cada vegada necessitem menys temps per trobar-nos en un món diferent.
La tecnologia no és neutra, ja que no només fem coses amb la tecnologia sinó que també ens fa coses a nosaltres, ens permet o limita fer, ordena i orienta la nostra vida. Perquè cada tecnologia porta incorporada una cosmovisió. Cada vegada que la tecnologia transforma la nostra manera de veure la vida, també redistribueix capacitats, dependències i poder, alhora s’obren noves bretxes, tant d’accés com d’autonomia i de consciència. Això comporta conseqüències, amb la intel·ligència artificial s’introdueixen noves bretxes.
Va destacar cinc etapes de la IA. El novembre de 2022, els chatbots, que és la capacitat de conversar i jo executar. El setembre de 2024, els raonadors, encara que el raonament és una característica pròpiament humana, decideixes els models que simulen el raonament. El gener de 2025, els agents que ja actuen, per tant cal supervisar perquè jo soc el responsable. Actualment som aquí.
Què és el que ve? Els innovadors: Tu guies. La IA no només resol problemes, genera solucions i fa descobriments que poden superar les solucions conegudes. I els organitzadors: Tu governes. Sistemes d’IA capaços de coordinar agents, recursos i decisions per gestionar activitats completes de manera autònoma.
La IA adaptativa millora el que ja estem fent, s’incorpora a processos, tasques i serveis que ja existeixen per fer-los més ràpids, més eficients i més consistents; per exemple, la IA pot preparar un pressupost més ràpidament. Després vindrà la IA disruptiva que qüestiona com ho fem, per repensar si cal continuar fent-ho d’aquesta manera, què podem eliminar, simplificar, accelerar o automatitzar, deixant que ho faci el sistema. Amb la IA, el nostre paper canvia ja que com més capacitat li deleguem, més important esdevé el criteri humà, per decidir què deleguem, què supervisem i què no podem deixar de veure. La bretxa d’experiència i de criteri es produeix si deleguem massa aviat en la IA, ja que podem eliminar precisament les experiències amb què construïm criteri i podem arribar a executar sense comprendre. La bretxa de sentit és quan confonem allò mesurable amb el que és més important de la meva vida que no es pot quantificar.
Però això no és la primera vegada que ens passa. Ja vam viure una revolució tecnològica que prometia transformar-ho tot. Quan va néixer Internet la promesa era real: democratitzar el coneixement, connectar persones, ampliar oportunitats i donar accés a informació. El que també va passar: economia de l’atenció, infoxicació, dependència de plataformes, algoritmes que condicionen què veiem. La tecnologia no decideix sola cap on anem. Les decisions que prenem al seu voltant construeixen el futur. Amb Internet no vam anticipar les seves conseqüències, però amb la IA encara estem a temps de decidir com la integrem i en quins aspectes cal posar èmfasi.
Va acabar la seva exposició afirmant que governar amb responsabilitat exigeix criteri; delegar exigeix criteri; aprendre, no eliminant les experiències que ens permeten créixer, exigeix criteri, i donar sentit exigeix criteri. Hem de construir la societat del criteri, decidir què volem, què deleguem i per què.
A continuació, va haver-hi el diàleg amb els assistents que van plantejar qüestions i van fer aportacions que van contribuir a aprofundir en el tema.
