<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Javier Bustamante Enríquez, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/author/javier-bustamante-enriquez/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/author/javier-bustamante-enriquez/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Thu, 05 Mar 2026 11:55:20 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Javier Bustamante Enríquez, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/author/javier-bustamante-enriquez/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Temps lliure</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/03/temps-lliure/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/03/temps-lliure/#comments</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 09 Mar 2026 04:10:36 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731354</guid>

					<description><![CDATA[El temps lliure no és aquell de sobres que de seguida l’omplim amb nous compromisos o amb activitats de lleure...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/03/temps-lliure/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>1</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Esquerdes</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Oct 2025 06:00:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730677</guid>

					<description><![CDATA[Javier Bustamante EnríquezPoetaFoto: Javier BustamanteData de publicació: 20 d&#8217;octubre de 2025 En català es coneix com a terrissa de volta (ceràmica de volta), encara que en altres latituds se l&#8217;anomena ‘loza quebrada’. Des que es van començar a construir voltes, però sobretot a partir del segle XV, es va fer necessari omplir aquells espais buits que es generaven entre la curvatura de les voltes esmentades i el pla llis que corresponia al nivell superior. La solució que es plantejava era la utilització de material lleuger, com la cendra o peces de ceràmica trencades, que ja no servien per a la seva funció original. A partir d&#8217;obres de restauració i reforma en edificacions antigues, s&#8217;han trobat a l&#8217;interior de les voltes restes de ceràmica o peces senceres amb ‘defectes’. Aquestes peces resulten de processos fallits en la cocció del fang, els quals ocasionen esquerdes o fractures, i les fan no practicables per a l&#8217;ús al qual serien destinades. Són peces generalment completes que presenten gran resistència en estar totalment cuites. Solen trobar-se càntirs, gerres, bols, morters, orinals… formes que ocupen el màxim espai amb el menor pes possible. Són peces funcionals, generalment de caire popular, fetes en sèrie, sense més cura estètica i acabats senzills. Els constructors solien encarregar als terrissers partides d&#8217;aquestes peces defectuoses. Tot i que la ceràmica perdia el seu valor de mercat, els productors la conservaven acuradament perquè adquirien un valor de ‘farciment’. Tant als terrissers com als constructors interessava que no patissin danys, ja que la seva estructura era important per al nou ús de suport que adquiririen dins de les voltes. Una reflexió antropològica fa qüestionar-nos sobre com també hi ha persones que pateixen fractures a la seva vida per fallades del sistema. Aquestes persones perden el seu ‘valor de mercat’ dins de la lògica capitalista. Són condemnades a ser peces de farciment, amagades a la vista de l&#8217;estètica social, complint una funció de suport perquè no ens caigui el sostre ni ens enfonsi el terra. Trasllado aquesta lectura al fet migratori. Aquest segle XXI milers de persones es desplacen anualment des dels seus llocs d&#8217;origen buscant oportunitats laborals. Surten de països que van ser colonitzats i els recursos naturals dels quals van ser i continuen sent explotats per interessos estrangers sense que ells vegin els beneficis. Gravant també sobre aquells territoris danys ecològics irreparables. Aquestes ‘fractures’, aquestes ‘fallades d&#8217;origen’ expulsen les persones de les seves terres, marginant-les a viatges que serveixen de colador perquè només arribin els més forts o els que tinguin sort. Convertits en migrants, arriben als mal anomenats països desenvolupats per convertir-se en aquestes peces de ceràmica que serveixen per suportar les càrregues pesades de les nostres societats de consum. I aquí viuen amagant-se com gerros trencats per no tenir papers, però duent a terme feines dures i mal pagades. Quan aquestes persones migrades aconsegueixen un mínim d&#8217;ingressos, el destinen a les seves famílies, fins i tot a costa de viure en situacions infrahumanes entre nosaltres. Per a elles és més important complir aquest deure moral de ser proveïdors, encara que descuidin la seva pròpia integritat. A més de realitats com la migració, les nostres societats presenten moltes altres esquerdes. És important despertar una sensibilitat que gosi mirar a través d&#8217;aquestes fractures, que també són les nostres. No hi ha societat perfecta, perquè tot el que és humà és fal·lible. I, perquè és humà, és digne de ser mirat als ulls i de ser cridat pel seu nom. Cap persona està aquí de farciment, encara que estiguem passant per algun procés vital que comporti fractures.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Crear i creure</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/05/crear-i-creure/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/05/crear-i-creure/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 12 May 2025 06:01:59 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728476</guid>

					<description><![CDATA[Javier Bustamante EnríquezPoetaFoto: Tapís de la Creació de Girona (Viquipèdia)Data de publicació: 12 de maig de 2025 La paraula crear prové del llatí creare, que vol dir produir, engendrar, nomenar o elegir per a un càrrec. Alhora, creare neix d’una arrel indoeuropea (*ker-3) que també dona origen a mots com cereal i créixer.&#160; Voldria agafar per un moment l’accepció “d’anomenar o triar per a un càrrec”. Sembla com del món empresarial, però em fa pensar en el Tapis de la Creació, que és una obra de l’Edat Mitjana que es troba a la catedral de Girona. De fet, el que es conserva és un fragment, no està sencer. Aquest tapis en realitat és un brodat del segle XI o XII, d’autor desconegut, i és considerada una peça d’art de gran nivell. El que és de destacar és el que s’escenifica en aquest tapís. A grans trets, veiem al mig una representació del llibre del Gènesi de la Bíblia, dins d’un cercle voltat dels quatre vents i, als marges, quadres on el protagonisme el pren el temps i les seves segmentacions: els mesos de l’any. Al mig de tot hi ha Déu encerclat de la frase en llatí: «Digué Déu que es faci la llum i la llum es va fer». La paraula dir té a veure amb projectar, treure fora d’un mateix. D’aquí ve l’enllaç entre l’accepció de la paraula crear i anomenar: el fet de crear posant paraules. En aquest cas, Déu diu llum i projecta llum: il·lumina. Al mite judeo-cristià del Gènesi, com a molts mites en d’altres religions que parlen de la creació de l’univers, el tot prové del no-res. O, més aviat, del caos. Déu ve a posar ordre al caos i comença per il·luminar-lo. Aquesta il·luminació ens fa pensar en el Big Bang del que parla la ciència, &#160;la gran explosió que comença a posar en ordre l’univers sencer. A la representació del Tapís, al voltant d’aquest Déu/Big Bang que dona el tret d’arrencament de la Vida, hi ha la matèria que comença a prendre forma a través del temps. Aquesta concepció, dins del Tapís és escenificada en els dies de la setmana. L’espai i el temps es van ordenant, es va donant una repetició, un cicle que va fent que la matèria agafi un lloc i vagi creixent amb un cert ordre. Durant aquest cicle setmanal es separa la llum de la foscor i es veuen els astres en el cel, és a dir, que simultàniament també van apareixent altres possibilitats de vida fora del nostre planeta. Després, la terra i el mar també es van separant, és a dir, els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) es diferencien creant la base per tal que es doni la vida. Comença, així, l’evolució de les espècies: éssers diminuts que van creixent en diversitat i mida fins a poblar mars, terres i aire. Quan imaginem l’evolució, sovint visualitzem animals que van canviant de forma i adaptant-se, però també les plantes i els minerals han anat fent la seva evolució. I, com a colofó d’aquest cicle de la setmana, veiem l’ésser humà: en un requadre hi ha la diferenciació dels sexes i en l’altre es veu una persona que amb un dit va assenyalant i posant nom a les espècies d’animals. L’ésser humà, també amb paraules, va creant l’ordre de la natura. Un ordre que no és com el de Déu perquè ja tot està creat, sinó un ordre simbòlic. Quan les persones anomenem la realitat, aquesta cobra un sentit per a nosaltres. Quan som molt petits cridem i plorem per comunicar-nos. Quan som capaços d’anar dient amb paraules el que volem, necessitem i ens passa, aleshores li donem sentit. Anomenar la realitat és una manera de fer-la nostra: la creem dins nostre. La paraula poesia vol dir donar sentit a allò sentit. La creació és pura poesia perquè, precisament, va dotant de sentit allò que anem sentint. Allò que la realitat va fent ressonar dins nostre, quan el codifiquem estèticament, el que es produeix és poesia. Continuant amb aquest viatge al fet creatiu, al voltant de la roda de la setmana del Tapís hi ha els quatre vents. El vent és moviment. La creació no és estàtica. És un cicle que no s’atura. Pel món mesoamericà, el famós ‘joc de pilota’ pretenia el mateix: que la creació, que la vida, no s’aturés. La pilota representa el sol que ha d’estar sempre en moviment per tal que la vida no s’acabi. I, per últim, i a manera de marc del Tapís, hi ha un seguit de caselles que representen els mesos de l’any i, en cada mes, una escena relacionada amb activitats agrícoles pròpies d’aquell mes. El Tapis de la Creació vindria a ser un avantpassat del Calendari del pagès. Aquí veiem l’ésser humà com a creador. Una altra de les accepcions de la paraula crear és ‘fer créixer’. Doncs aquí l’ésser humà fa créixer la vida, com a continuïtat del fet creatiu de Déu. Com a ressò d’aquell Big Bang constitutiu de la Vida. Som éssers històrics i contextuals i, en aquest mateix sentit, les obres artístiques, com el Tapís de la Creació, també ho són. Són filles del context on han estat concebudes i, alhora, són productes històrics. En tant que productes històrics es presenten com una línia de continuïtat amb el passat. Però, en ser filles d’un context determinat, i d’un moment present, estan obertes a la innovació, a l’aportació de la tecnologia i al paradigma del moment. Concloc amb el títol d’aquest article: crear i creure. Quan creiem en allò que creem, la creació pren sentit, reconeix la seva arrel, s’impregna de nosaltres i del medi del qual s’ha nodrit, i és capaç de connectar i comunicar amb les persones a les quals arribi.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/05/crear-i-creure/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Índexs</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/10/indexs/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/10/indexs/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 21 Oct 2024 03:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació]]></category>
		<category><![CDATA[Índexs]]></category>
		<category><![CDATA[Javier Bustamante]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726566</guid>

					<description><![CDATA[Després d'una pàgina en blanc o de cortesia apareix repetida, de manera més sòbria, la informació de la portada del llibre. Després d'aquesta pàgina, alguna amb una sèrie de dades...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/10/indexs/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Humanisme humil</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 04 Apr 2024 07:20:10 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725519</guid>

					<description><![CDATA[Javier Bustamante EnríquezPoeta mexicà L’Humanisme com a concepte i moviment cultural va néixer a l’Itàlia del segle XIV i es va expandir per Europa durant els segles XV i XVI. A la nostra península es va viure amb molta intensitat. Va estar a la base de les grans transformacions de la modernitat. Com tots els ismes, fa referència a un sistema de pensament, que en aquest cas, posa al centre l’ésser humà. Aquest Humanisme històric consistia en re-visitar els clàssics greco-llatins. Potser responia a una necessitat filosòfica de replantejar-se la vida, l’organització social, la política, l’ètica… cercant respostes en els pensadors del passat. El Renaixement és la seva aportació cultural. A Catalunya, segles després, es va viure la Renaixença com una valoració de les característiques nacionals, els trets antropològics que donaven coherència com a realitat cultural. Els éssers humans, al llarg de la Història, amb majúscula, però també al llarg de les nostres històries singulars, hem passat per períodes on ens hem deshumanitzat, per dir-ho d’alguna manera. Hem deixat d’escoltar-nos com a persones, com a comunitats i com a espècie que cohabita amb d’altres éssers vius. Hem deixat de mirar d’on venim, aquest humus que ens fa humans, humils. Cercar l’humanisme implica aturar-nos i contemplar en primera persona del singular i també del plural per veure qui soc, qui som, què volem i com ho volem. No des d’un egoisme, sinó des d’una consciènciaoberta que és capaç de sentir, pensar i actuar amb llibertat. I amb caritat, és a dir, amb una intel·ligència cordial, tal com l’entenia Jesús de Natzaret. En ple segle XXI estem en un procés on la tecnocràcia i el poder que la impulsa fa d’allò humà objecte de consum. Tot és consumible i, dins d’aquesta lògica, desechable. De fet, la nostra identitat dins del mon digital esdevé un producte. En anar navegant per internet, anem deixant cookies, rastres que fan de nosaltres com trofeus comercials. Aquesta cosificació de la persona la deshumanitza i tots els usuaris de tecnologies digitals, d’alguna manera, seguim aquest joc. Però és important no caure en fatalismes. Important, molt important, és cada dia despenjar-nos durant bona part de la jornada de les xarxes digitals i posar els peus en la terra: palpar l’humus. Aquest posar els peus a la terra, que pot ser literal, descalçar-nos, ens recorda la nostra fragilitat, l’atenció de per on caminem per no fer-nos mal i no fer mal a ningú, prendre la temperatura de l’ambient, notar els canvis de terreny&#8230; Però també el descalçar-nos pot ser simbòlic: treure’ns allò que ens separa de les altres persones, dels seus processos vitals, escoltar el que ens demana la nostra pròpia natura i el nostre cor. Aquesta eina, el descalçar-nos, ens humanitza. Ens fa adonar-nos de la nostra unicitat i els nostres límits. Ambdues coses són font de llibertat. Saber-me únic em fa responsable de mi mateix, soc jo qui porta la meva vida. I comprendre els límits que tinc em fa interdependent dels altres éssers que conviuen amb mi. De fet, la llibertat és un estat de co-existència, no una parcel·la d’individualitat. Jordi Pigem, en el seu llibre Tècnica i totalitarisme acaba amb un fragment de la novel·la de Tolkien, El senyor dels anells, que diu: &#8211; Querría que esto no hubiese tenido que ocurrir en mi tiempo –dijo Frodo. &#8211; Yo también –dijo Gandalf–, y lo querrían todos todos aquellos que llegan a ver tiempos como estos. Pero decidirlo no está en sus manos. Todo lo que nos toca decidir es qué hacemos con el tiempo que nos es dado. Sens dubte, una qüestió molt realista: què podem fer amb allò que sí que està a les nostres mans? El moment històric de la humanitat que ens ha tocat viure és aquest, com podem viure’l de manera humilment humana? Sovint ens sentim objecte de consum de nosaltres mateixos i fem de les altres persones i éssers també objectes de consum. Utilitzem per satisfer les nostres necessitats reals i fictícies. Cal contemplar i escoltar les conseqüències d’aquest tipus de relació que cosifica, per poder prendre la decisió de cercar noves maneres de ser humanes i humans arrelats en aquest moment històric que ens ha tocat viure. «Descalçar-nos, ens re corda la nostra fragilitat, l’atenció de per on caminemper no fer -nos mal i no fer mal a ningú… el descalçar-nos, ens humanitza. Ens fa adonar-nos de la nostra unicitat i els nostre s límits» franciscojbustamante@hotmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Alfred Rubio, per una tanatologia amb to de vida</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2023/05/alfred-rubio-per-una-tanatologia-amb-to-de-vida/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2023/05/alfred-rubio-per-una-tanatologia-amb-to-de-vida/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 10 May 2023 09:47:38 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Espiritualitat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=719721</guid>

					<description><![CDATA[Em venen a la memòria unes paraules d’un sonet de l’Alfred Rubio de Castarlenas (Barcelona, 1919-1996)...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2023/05/alfred-rubio-per-una-tanatologia-amb-to-de-vida/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Respirar: el baix continu de l’existència</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/11/respirar-el-baix-continu-de-lexistencia/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/11/respirar-el-baix-continu-de-lexistencia/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 18 Nov 2022 07:30:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=713681</guid>

					<description><![CDATA[Alguna nit, al despertar-nos sense raó, a vegades percebem un so sense nom. Un so que pot ser la vibració...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/11/respirar-el-baix-continu-de-lexistencia/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Historiar amb humilitat</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/05/historiar-amb-humilitat/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/05/historiar-amb-humilitat/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 02 May 2022 09:04:44 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=710440</guid>

					<description><![CDATA[«Basat en una història real». Així comencen o acaben moltes pel·lícules, on es narren fets biogràfics...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/05/historiar-amb-humilitat/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entre</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/11/entre/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/11/entre/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 29 Nov 2021 09:00:29 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Antropología]]></category>
		<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=708424</guid>

					<description><![CDATA[Entre les parets, el terra i el sostre d'una habitació el que hi ha és buit. Un buit contingut per aquests límits que permet...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/11/entre/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Som Terra</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/06/som-terra/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/06/som-terra/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 14 Jun 2021 08:37:34 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Antropología]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707896</guid>

					<description><![CDATA[Fa uns dies vaig trobar el llibre Ecosofia. La saviesa de la Terra (Fragmenta Editorial. Barcelona, ​​2021)]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/06/som-terra/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
