En aquest monogràfic reflexionem sobre el tercer eix: la ‘tecnologia i desigualtat social’ presentat en el I Congrés de Realisme Existencial organitzat pel CEARC (Centre d’Estudis Alfred Rubio de Castarlenas) de la Universitas Albertiana, celebrat els dies 14 i 15 de novembre del 2025 al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona per tractar el tema Fonaments per a una equitat.
L’hem titulat tecnologia versus desigualtat per aprofundir en les tecnologies i l’augment de les desigualtats i fer una mirada conjunta d’aquests dos grans temes que d’alguna manera desestabilitzen l’economia de la societat i dissenyen una nova visió del nostre entorn.
Publiquem la conferència d’Enric Madrigal Mir, consultor en transformació empresarial amb IA, que va fer en el congrés. Descriu un breu recorregut per algunes de les últimes tecnologies per veure quines bretxes han generat: «Durant anys hem parlat de la bretxa digital com si fos el gran repte del nostre temps, i és cert que continua sent un problema: hi ha persones que encara no tenen accés a Internet, que no tenen dispositius adequats o que no dominen les eines. És real, és injust i no està resolt. Però, mentre intentem tancar aquesta bretxa, n’ha sorgit una altra de molt més profunda: una bretxa que no es mesura en connectivitat, hardware o competències tècniques; una bretxa que no apareix en informes ni en estadístiques i que afecta la pregunta fonamental: qui podrà adquirir criteri en un món on les màquines fan el que històricament construïa la nostra experiència?»
Davant dels grans avenços de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial és clau l’educació per saber-ne fer un bon ús. A l’entrevista, la doctora en comunicació i psicòloga, Leticia Soberón, respon a la pregunta de com podem contribuir per igualar els desnivells que provoquen tantes desigualtats: «Educació per a tots els estrats socials i edats. Primer, perquè tots tinguin, a mida, consciència de la importància de l’onada en què estem ficats. Segon perquè puguin localitzar usos adequats a la situació. Però, sobretot, per decidir la conservació de les operacions primàries de la intel·ligència pròpia i del que ens fa humans. És molt important, sobretot amb la gent jove, incentivar el pensament crític, l’elaboració de les opinions pròpies i la seva expressió en paraules, el diàleg serè, la recopilació d’informació.»
L’economista David Martínez, en el seu article diu que: «L’humanisme del segle XXI té aquí una tasca irrenunciable: posar l’individu al centre, defensar els seus drets digitals amb la mateixa fermesa amb què es defensen els drets civils, i preservar els atributs
–reflexió, pensament crític, llenguatge– que defineixen la nostra humanitat davant qualsevol determinisme tecnològic.»
Els diferents articles conviden a la profunda reflexió sobre aquest tema tan actual de la tecnologia i la intel·ligència artificial que avança de forma accelerada i s’enfronta a la realitat colpidora de les desigualtats.